Posar un NAS a casa

27 abril 2014
  • es Español
    • Opinió
    Josep Ma Solanes 3
    |

    Per què posar un NAS a casa?

    Abans d’explicar el motiu perquè posar un NAS a casa, us explicaré la historieta de la família Vilaniu. Una parella acabada de casar a principis de segle (XXI, és clar). El senyor Vilaniu és un amant dels jocs d’ordinador i, a la nova llar, incorpora un aparell estrany per la seva muller, lleig i ple de cables per tots costats. L’aparell s’ubica en una habitació a banda, separat de tot, aïllat, potser en un despatxet.

    El temps passa i la senyora Vilaniu troba una utilitat a aquest ordinador a banda dels jocs. Serveix per escriure la novel·la que sempre ha volgut fer, portar els números de la casa, emmagatzemar receptes de cuina, etc… Ja no li és un aparell estrany, sinó que mica en mica entra a la seva vida. La família Vilaniu va alternant l’ús de l’aparell durant la setmana.

    Però amb el temps arriba una novetat, una cosa que en diuen Internet. En què pots enviar correus “electrònics” a altres persones i veure informació de tot tipus sense moure’t de casa, ni trucar. És el moment de contractar el servei amb la companyia de telecomunicacions que instal·la un nou aparell (l’encaminador, el router) amb més cables i una sèrie de forats buits on s’hi endolla l’ordinador.

    Al principi s’utilitza un compte de correu electrònic comú, més com a testimoni i curiositat, però de mica en mica se’n fa un ús més intensiu i es crea un compte per cada membre. És el moment de disposar un compte d’usuari diferenciat: un pel senyor Vilaniu i l’altre per la senyora Vilaniu.

    Internet va guanyant terreny i l’ús de l’equip ja no és casual, es torna més intensiu, cada membre hi vol accedir a la vegada, generant fins i tot petites discussions domèstiques per veure a qui li toca. La sang no arriba al riu i la solució passa per fer entrar un segon equip a la llar i problema resolt. El nou equip s’endolla a un dels altres forats lliures de l’aparell de l’empresa de comunicacions, el despatxet s’amplia amb un nou equip i es passen els documents de la senyora al nou equip.

    El temps passa i arriba el primer fill. Quina il·lusió i alegria a la llar! Es desferma la fal·lera pel nen. Toca fer-li fotos a tothora. Ep! Què és això nou que hi ha a la botiga de fotografia? Una càmera de fotos digital? Que no necessita carret? Ja està, aquí comença tot…

    Vinga a fer fotos, vinga a fer més fotos i les fotos es van guardant a l’ordinador d’un o de l’altre, segons qui “descarrega” la càmera. Al principi es porta a la botiga de fotografia a revelar alguna fotografia en paper, però amb el temps s’acostumen a veure les fotos per la pantalla de l’ordinador. De tant en tant, es fan còpies de seguretat en DVDs per guardar els records, però amb el temps es deixen de fer les còpies perquè és una feinada inacabable.

    Fins el dia que s’espatlla el disc dur i te’n recordes de la mare del Tano.

    L’arxiu fotogràfic va creixent desordenadament entre els dos equips, tornant-se una galimaties de fitxers amunt i avall sense saber on és exactament el reportatge de l’excursió d’aquell dia d’abril. És comencen a compartir fitxers entre els dos ordinadors: ara els tens tu, ara els tinc jo, ara els tens tu i els tinc jo…. Buff…

    Neix una filla, i sota el braç porta una càmera de vídeo digital! Funciona de forma similar a les fotografies digitals, no es necessita la cinta per gravar i s’ha de passar al VHS. Es poden copiar els fitxers directament a l’ordinador on es poden modificar i veure. Més fitxers, més informació per aquí i per allà, més llenya al foc!

    L’àvia està trista perquè ja no veu les fotos dels néts i això preocupa a la família Vilaniu. Com es podrien veure les fotos de l’ordinador en una pantalla més gran, a la televisió, per exemple. Fàcil, canviant la televisió per una de intel·ligent. Es connecta al mateix encaminador (l’aparell de la companyia de telecomunicacions) i des de l’ordinador, amb una aplicació especial que suporti una cosa que es diu DLNA, permet veure les fotografies i vídeos de l’ordinador a la tele.

    L’ordinador va desplaçant de mica en mica els continguts de la televisió i ja no és agradable haver d’anar al despatxet per utilitzar-lo, sobretot Internet. Es vol accedir-hi des de qualsevol lloc de la casa. És el torn dels portàtils i les tauletes amb les seves connexions Wi-Fi. L’encaminador de la companyia de telecomunicacions es queda petit i es substitueix per un de més boques i connexions Wi-Fi potents, que arribi a qualsevol racó de la casa. S’ha convertit en un petit nucli de telecomunicacions a la llar. I pobre d’ell que s’apagui!

    Tots els dispositius interaccionen amb Internet, però les fotos estan escampades pels dos ordinadors o fins hi tot algun portàtil. La senyora Vilaniu ha d’engegar l’ordinador quan vol veure les fotos, tot i que ara ja no l’utilitzi per un altre cosa.

    La casa es torna intel·ligent en el sentit que tot està connectat, però una mica caòtica en quan a la informació digital.

    Un dia, una de les amigues de la senyora Vilaniu, li ensenya les fotografies de la última trobada des d’una tauleta de la granja del barri. La senyora Vilaniu s’interessa d’on treu les fotografies i l’amiga li diu que les té penjades al núvol i que amb la connexió 3G les pot visualitzar en qualsevol lloc. Ai que ha vist la senyora Vilaniu.

    Quan arriba a casa, el primer que fa és crear un compte en un dels serveis de fotografia del núvol gratuïts i comença a copiar-hi les fotografies. Un dia, dos, tres, una setmana, potser dues setmanes per copiar totes les fotos al núvol! Sí, en aquest país tenim unes autopistes de la informació que fa que es viatgi a la velocitat de la llum, perdó, més aviat a pas de vaca.

    Pel que quan es volen veure les fotografies passa a l’inrevés, cal anar-les descarregant… Per compartir alguna foto està bé, però per tenir l’arxiu familiar, tot plegat és una mica lent i pesat. I no parlem dels vídeos! Ni d’aquelles fotografies picantetes que es van fer en el seu dia i que no volen que ningú més vegi.

    Al final, el servei de fotografies al núvol és més un complement, un aparador, per anar ensenyant algunes de les fotos als amics, familiars i coneguts que no pas l’arxiu familiar. Que per altra banda cada cop creix més i recordem que no se’n fa còpia.

    Com puc obtenir el mateix servei que al núvol, però a casa?

    Amb un nuvolet, un NAS. Un nou dispositiu a la llar que es pugui mantenir tot el dia engegat, sense fer massa soroll ni consumir un disbarat. Un petit servidor que permeti guardar la informació, compartir-la, fer còpies de seguretat, etc… a casa.

    I aquí és quan arriba l’ordre al desordre, centralitzant tota la informació al nou aparell al que es connecten els ordinadors, les tauletes, la televisió, etc… per deixar i recollir la informació.

    Et trobes identificat amb la família Vilaniu? Continua llegint i posa un NAS a la teva llar.

    Què és un NAS?

    Un NAS (Network Attached Storage) en l’entorn domèstic, és una caixa tancada que proporciona, bàsicament, servei d’emmagatzematge de fitxers, però que han anat afegint cada cop més serveis. Avui en dia és com tenir un petit núvol a casa, fàcil de gestionar amb assistents.

    NAS QNap de quatre compartiments.
    NAS QNap de quatre compartiments

    De fet de la manera que estan anant les coses, les noves cases haurien de tenir el cablejat de xarxa fet i un lloc per ubicar aquest aparell, lluny de les habitacions i sales d’estar, com si de l’escalfador o la rentadora es tractés.

    Per què em pot servir el NAS?

    Des del punt de vista domèstic, com explica la historieta de la família Vilaniu, el primer que permet és compartir fitxers de forma centralitzada, ja sigui a sistemes operatius d’escriptori Microsoft Windows, Apple o Linux com a mòbils i tauletes Apple iOS, Android o Windows Mobile. D’aquesta manera també és més fàcil fer les còpies de seguretat de les dades i no tenir-ho tot escampat per ordinadors i discs durs externs.

    L’altre servei bàsic a la llar és el DLNA, que permet reproduir música, fotografies i vídeos a qualsevol dispositiu que el suporti, principalment les televisions, tauletes i mòbils.

    També tenim el servei de descàrrega de fitxers. On es pot programar la descàrrega per la nit de la última imatge ISO de la distribució Linux preferida o altres coses que no venen al cas.

    Depenent de l’aparell s’hi afegeixen més o menys serveis: servidor Web amb administradors de contingut (WordPress, Joomla, Drupal), bases de dades, servidor de correu electrònic, aplicacions comercials (ERP, CRM), serveis de còpia de seguretat automàtica al núvol, anti-virus, centraleta telefònica IP, serveis de xarxa, VPNs, etc… Tot un ventall de serveis.

    Recomanar un NAS

    NAS Synology de quatre compartiments
    NAS Synology de quatre compartiments

    Professionalment n’he avaluat molts i em quedo amb dos fabricants: Synology i QNap. No són dispositius que vinguin amb un endollar i a funcionar. Sinó que es compra el dispositiu per una banda i els discos per l’altra i sempre COMPATIBLES amb el dispositiu. Per tant, abans d’endollar i a funcionar cal instal·lar els discs a dins.

    Alguns models tenen carcasses per a discs extraïbles on és molt fàcil de muntar-hi el disc. En altres és possible que estigui tot integrat pel que caldrà una mica més de manya a l’haver de desmuntar la unitat. Però un cop col·locats els discs, amb un assistent des de l’ordinador es posa el teu nuvolet en funcionament en unes horetes. Si, hores, no ens enganyem, cal descarregar la última versió del sistema operatiu del dispositiu, configurar les carpetes on volem posar les fotos, vídeos, música, fitxers; crear els usuaris, connectar la tele i configurar les còpies de seguretat.

    Quina marca i model escollir?

    Depèn, de l’ús que se’n faci, tots dos estan molt igualats. Personalment em decantaria per:

    • Entorn exigent: QNap. S’hi poden posar màquines virtuals engegades a sobre, no és una cosa que es faci servir massa a casa, però indica la seva capacitat de rendiment. S’adquireix en botigues especialitzades com ICOT.
    • Entorn general: Synology. Disposa de molts paquets d’aplicacions. Es pot trobar a Amazon.

    Pel que fa a espai, aquests dispositius permeten incorporar més d’un disc dur. Pel que es poden muntar entorns de redundància (ajuntar discs i mantenir un disc de seguretat per si en falla algun). Ja que el compres compra’l bé, no baixis dels 4 discs. Ara potser no els utilitzis tots de cop i només es comprin dos discs. No passa res, quan es queda curt es compra un tercer o quart i s’amplia l’espai que té. Però si els dispositiu és de dos discs, és molt difícil tornar-lo a ampliar sinó és comprant un altre dispositiu nou. I dos discs es queden curts de seguida.

     

    T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

     

    Similar Posts by The Author:

     

    3 comentaris per a
    “Posar un NAS a casa”

    1. Un article molt interessant i amb llenguatge molt planer, tal i com tu dius tothom auria de tenir un NAS a la seva vida, jo ja fa uns quants anys que disposo d’un!!! felicitats per l’article

       
    Els comentaris estan tancats.