Fiasco actualitzant Windows Server

No tinc una bona entrada pel bloc, més aviat el que tinc és un gran “fiasco” en tota regla. La idea era presentar una actualització directa de Windows Server 2016 Technical Preview 4 (TP4), amb el que tinc muntats una sèrie de laboratoris, a la versió Windows Server 2016 TP5.

Vaig començar a treballar il·lusionat amb aquesta entrada al veure la possibilitat de fer un upgrade a la comanda de SETUP de la imatge de Windows Server 2016, però no sempre tot surt com un espera i algun dia havia de passar que les coses no sortissin com jo hagués volgut.

Executant des de la PowerShell, amb privilegis d’administrador, les següents comandes:

Comprovar la versió del sistema operatiu:

get-host

Muntar la imatge ISO del nou sistema operatiu:

mount-diskimage -imagepath 'd:\repositori\Windows2k16TP5en.ISO'

Comprovar el volum on s’ha muntat la ISO:

get-volume

Accedir a la unitat en qüestió i executar la comanda setup amb el mode d’actualització:

.\setup.exe /auto upgrade

Tot i què el sistema, a priori, permet l’actualització, a mitja instal·lació apareix una advertència que no és recomanable l’actualització directa del servidor. Sincerament, inconscientment ja ho sabia, però tot i així em vaig tirar de la moto.

Actualment els serveis de backoffice (servidors) estan força distribuïts, ja sigui per tolerància a errades com a repartiment de la càrrega de treball- Tenint aquest entorn tant distribuït, com se t’acut fer una actualització directa sobre el propi sistema operatiu? Amb la conseqüent pèrdua del servei mentre es fa l’actualització, que no és pas poc temps!

No, jove, no; aquest no és el camí correcte. Després de la patacada ho puc confirmar, el camí correcte continua sent el mateix que fins ara, instal·lació en paral·lel i migració dels serveis, sense o amb la mínima afectació als usuaris.

Posem un exemple. S’ha d’actualitzar l’Active Directory amb el nou sistema operatiu de servidors. Que aviat tocarà fer-ho: de Windows Server 2012 R2 a Windows 2016. Doncs cap problema, es desplega una nova màquina virtual amb el nou sistema operatiu, instal·lat de forma neta, sense arrossegar històrics. De fet, el seu seria desplegar la nova màquina virtual a partir d’una plantilla neta i actualitzada, tancada amb un sysprep. Un cop desplegat el nou sistema operatiu, la màquina s’ajunta al domini i s’executa el procés de instal·lació del nou controlador d’Active Directory. Es realitza la migració de serveis i rols i es desmantella l’original. Deixant el nou servidor a ple rendiment, de forma neta i sense arrossegar problemes històrics, almenys en el propi sistema operatiu.

Per què em volia complicar jo la vida fent una actualització directa? Amb la conseqüent parada de serveis! Per estalviar-me quatre configuracions o personalitzacions? De debò val la pena? Personalment, crec que no. Que el camí correcte és amb la instal·lació neta. I que aquest cap de setmana he estat fent el passarell.

En fi, dels errors s’ha d’aprendre i mal aniria si tot ho féssim bé.

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author:

Compartir: