Azure File Sync – Sincronització de fitxers

20 març 2018
Josep Ma Solanes 0

Azure File Sync és un servei, actualment en fase de proves, que permet sincronitzar el contingut d’un servidor de fitxers SMB3 amb Azure i/o altres servidors escampats geogràficament. D’aquesta manera, els fitxers estan disponibles tant localment com a la plataforma cloud. Un cop els fitxers estan a Azure, se’ls pot aplicar instantànies (snapshots) i còpies de seguretat amb Azure Backup. Una bona forma de disposar dels fitxers davant desastres.

Al meu entendre és un pas més en un sistema de fitxers distribuït (DFS), estenent-lo al nivell del cloud i ampliant les seves possibilitats, d’aquesta forma s’aconsegueix:

  • Centralitzar el servei de fitxers a Azure Storage.
  • Replicar la informació a múltiples ubicacions de forma local, a banda d’Azure.
  • Eliminar la còpia de seguretat local i obtenir un Disaster Recovery de la informació. Es poden llançar les còpies des del cloud i en cas de caiguda del sistema, els usuaris poden accedir a la informació ubicada a Azure.

 

Preparatius en el servidor de fitxers per Azure File Sync

Azure File Sync requereix dels mòduls d’administració remota del propi Azure, per tant, el primer requeriment és carregar aquest mòdul de PowerShell al servidor que conté els fitxers.

Obrir una consola de PowerShell amb privilegis d’administrador i comprovar la versió del mòdul PowerShellGet:

Get-Module -Name PowerShellGet -ListAvailable | Select-Object -Property Name,Version,Path

Comprovar que la versió que es disposa és, com a mínim, la 1.0.0.1. En cas d’haver d’actualitzar el mòdul de PowerShellGet, executar la comanda:

Install-Module PowerShellGet -Force

Instal·lar el mòdul de PowerShell d’administració remota d’Azure amb la comanda:

Install-Module -Name AzureRM -AllowClobber

El primer cop que s’executa és possible que alerti que el repositori des d’on es vol instal·lar el mòdul no és de confiança, a la pregunta contestar que sí per poder procedir.

Un cop instal·lat el mòdul de PowerShell, cal carregar-lo:

Import-Module -Name AzureRM

Comprovar que ha quedat carregat i operatiu pel seu ús:

Get-Module AzureRM -ListAvailable | Select-Object -Property Name,Version,Path

En cas d’haver d’actualitzar el mòdul instal·lat, executar la comanda:

Install-Module -Name AzureRM -AllowClobber

Amb la PowerShell preparada, el següent pas és instal·lar l’agent d’Azure File Sync. Aquest agent s’encarrega de controlar la rèplica de fitxers entre el servidor local i el compte d’emmagatzematge d’Azure.

L’agent es descarrega de la web de descàrregues de Microsoft, podeu clicar aquí. Ja a la pàgina Web, al clicar l’opció Download, apareixen dos instal·ladors:

  • Per sistemes operatius Microsoft Windows Server 2012 R2.
  • Per sistemes operatius Microsoft Windows Server 2016.

Per aquesta entrada utilitzo servidors Microsoft Windows Server 2016, pel que les captures i guia de configuració és sobre aquesta plataforma.

Descarregar el fitxer StorageSyncAgent_PreviewRefresh1_WS2016.msi en el servidor que conté el sistema de fitxers a sincronitzar amb Azure, però encara no l’instal·lem fins que tinguem l’entorn d’Azure preparat amb el servei Azure File Sync.

Preparatius a Azure per Azure File Sync

Azure File Sync s’encarrega de sincronitzar el sistema de fitxers local amb el sistema de fitxers SMB3 d’un compte d’emmagatzematge d’Azure. Per tant, el primer que cal disposar és aquesta carpeta compartida a Azure on col·locar els fitxers que es pugen de l’entorn local. En aquesta entrada, es suposa que no hi ha cap recurs creat, pel que es comença des de 0.

Ens situem a Tots els recursos (All resources) i clicar l’opció Afegir (Add).

En el cercador del Marketplace, introduir el nom Azure File Sync. El cercador contextual en el desplegable, mostra els serveis coincidents.

Seleccionar de la llista de resultats Azure File Sync. Al fer-ho, s’informa de la seva funcionalitat, com és habitual. Clicar el botó Crear per començar el seu desplegament.

Introduir les dades bàsiques, les de sempre vaja. Nom pel servei, subscripció associada i grup de recursos, amb el centre d’Azure que correspongui. Jo tinc mania amb el de North Europe, que està situat a Irlanda.

Tornar a Tots els recursos (All resources) per crear el compte d’emmagatzematge on es col·locaran les dades. Clicar el botó Afegir (Add). En el marketplace, seleccionar la categoria Emmagatzematge (Storage) i seleccionar Compte d’emmagatzematge blob, fitxers, taules, cues (Storage account – blob, file, table, queue).

 

Indicar:

  • Nom pel compte d’emmagatzematge que ha de ser accessible per Internet, d’aquí el FQDN .core.windows.net
  • Desplegament: Per Resource Manager (el recomanat) o bé el mètode clàssic (anterior).
  • El tipus de compte. Podem escollir la versió 2 per propòsit general.
  • Rendiment de l’emmagatzematge, no ens hi trenquem el cap i seleccionem l’standard.
  • Replicació. Recordar que és la configuració de l’alta disponibilitat de les dades en cas que falli el CPD on estan ubicades. La senzilla és la local.
  • Nivell d’accés a les dades. Com que és per propòsit general i treball de fitxers, en producció haurem d’escollir HOT (calent), per backups i dades menys accessibles seleccionar COOL (fred). Com que aprofitaré aquest compte d’emmagatzematge per a màquines virtuals i més cosetes, selecciono HOT.
  • Transferència segura. (HTTPS) No aplica en cas de tenir dominis personalitzats. Al no ser el cas i per protegir la informació, activo aquesta característica.
  • Subscripció. No hi ha més, d’on s’ha de cobrar aquest servei. La pela és la pela que diria aquell.
  • Grup de recursos. El recurs on s’ubicaran les dades. Com que no en tenim cap de creat, seleccionar un nou recurs, indicar el nom i la localització.

Amb totes les dades informades, clicar el botó Crear per procedir al seu desplegament.

Un cop creat el compte d’emmagatzematge, situar-se a Tots els recursos, clicar en el nom del compte d’emmagatzematge per poder crear el recurs compartit de fitxers.

Clicar a Fitxers (Files).

Clicar el botó Compartir Fitxer (File Share) per crear el recurs compartit.

Indicar el nom del recurs compartit (en minúscules) i la quota en GB que tindrà aquesta carpeta. Així podem controlar la despesa d’emmagatzematge màxima. Clicar el botó OK per crear el recurs.

Comprovar que s’ha creat correctament el recurs compartit.

Configurar el servei Azure File Sync

L’operativa del servei de sincronització és senzilla, requereix, amb aquest ordre, del registre dels servidors onpremise on sincronitzar les dades, el compte d’emmagatzematge amb els fitxers compartits d’Azure i la creació del grup de sincronització que casa els servidors amb el compte d’Azure que es sincronitza.

Comencem registrant el servidor local d’on sincronitzarem les dades. Clicar l’opció Registered Servers.

Es visualitzen els servidors que estan registrats per aquest Azure File Sync. Com que encara no s’ha registrat cap servidor, la llista està buida. Passem a instal·lar i configurar l’agent que abans hem descarregat en el servidor de fitxers que es vol sincronitzar a Azure amb l’Azure File Sync. Aquest agent es pot descarregar des de l’enllaç aquí indicat.

 

En el servidor Microsoft Windows Server 2016, clicar damunt la icona de l’aplicació descarregada i acceptar l’advertència de seguretat del fitxer.

Presentació de l’aplicació, clicar a Següent.

Acceptar els termes de la llicència marcant el piscu i clicar a Següent.

Indicar la ubicació on guardar l’aplicació. Es pot deixar per defecte. Clicar a Següent.

Habilitar les actualitzacions des de Windows Update o ho farem manualment. Recomano deixar habilitades les actualitzacions des de Windows Update. Clicar Següent.

Permetem recuperar dades de telemetria a Microsoft? Es porten a terme les actualitzacions de l’agent? Sota el meu punt de vista és molt, molt, molt recomanable deixar activades les actualitzacions, evita més problemes que no pas els què pugui generar. Clicar el botó Instal·lar.

Per fer la instal·lació de l’agent Azure File Sync es requereix que no hi hagi consoles obertes de PowerShell o MMC, si apareix l’advertència, marcar el piscu que les tanqui totes i clicar el botó OK per continuar. A la que haurem de tornar a clicar el botó Instal·lar per començar la instal·lació.

El procés tarda una estona fins que acaba sense més. Clicar a Finish.

 

S’inicia l’aplicació per registrar el servidor a Azure, comprovant, en primer lloc, si hi ha actualitzacions pel mateix. Clicar a OK.

Procés de registre del servidor pròpiament dit, iniciant la sessió a Azure amb el compte corresponent. Clicar a Iniciar sessió (Sign In).

Apareix la pantalla d’inici de sessió tradicional de Microsoft Azure o Office 365. Procedir segons tingueu configurat: usuari, contrasenya i doble factor d’autenticació si correspon.

Indicar la subscripció, el grup de recursos on hi ha el servei Azure File Sync on s’ha de registrar aquest servidor. Són simples desplegables per escollir el què hi ha al tenant on s’ha iniciat la sessió. Clicar Registrar quan es disposin de les dades.

Es torna a demanar les credencials per validar el Tenant i fer la configuració sol·licitada.

Perfecte, el servidor s’ha registrat correctament. Clicar el botó OK per donar per acabat el registre. En aquesta màquina poca cosa més podem fer, tot es controla des del portal d’Azure.

Tornant al portal d’Azure, a l’apartat de Azure File Sync, servidors registrats, que hem creat anteriorment. Clicar a Refrescar per comprovar que s’ha registrat correctament el servidor que acabem de configurar.

 

Tenim el compte d’emmagatzematge amb els fitxers compartits, tenim el servidor local registrat; següent pas: crear el grup de sincronització d’Azure File Sync. Clicar l’opció Sync groups, i el botó Sync Group per crear-ne un de nou.

Indicar el nom del grup de sincronització, seleccionar la subscripció on estarà associat aquest grup, el compte d’emmagatzematge i el recurs compartit que s’ha creat abans on es sincronitzaran les dades. Clicar el botó Crear per desplegar-ho.

Clicar al nom del grup de sincronització acabat de crear per configurar-lo.

Podem observar que el endpoint del cloud està creat i operatiu i que només queda afegir els servidors que es volen sincronitzar. Clicar el botó Afegir servidor endpoint.

Seleccionar el servidor que s’ha registrat abans en el desplegable. Indicar el camí de les dades que s’han de sincronitzar, per exemple c:\AzureFS. Aquesta carpeta ha d’existir en el servidor abans de continuar. Una altra cosa és el Cloud Tiering, que permet moure les dades que menys s’utilitzen del servidor local al cloud, alliberant l’espai que ocupen en local, però això és una altra història que es mereix un article per sí sol. Deixem aquesta característica en desactivada. Clicar el botó Crear per procedir a la configuració.

Advertència que s’abandona el formulari, a hores d’ara no sé a qué vé l’advertència, acceptar-la sense por i esperar a que es completi la configuració de l’entorn.

Amb el servidor registrat, ja podem accedir a les dades de la carpeta compartida per crear l’estructura que necessitem i, automàticament, aquesta es replicarà a Azure.

Anant als fitxers compartits per visualitzar l’estructura i els fitxers per SMB3. Recordeu que si no ho teniu a mà hi arribeu anant a Tots els recursos i clicant al compte d’emmagatzematge on està associat el servei de sincronització i l’opció Fitxers.

Les carpetes i fitxers que apareixen en aquest apartat estan sincronitzades des i cap al servidor local. Per les proves que he fet, la sincronització des del servidor local a Azure és gairebé instantània, depenent de l’ample de banda i la mida del fitxer. La sincronització des d’Azure al servidor local tarda una estona a fer la sincronització.

Carpeta compartida del servidor local:

Des d’Azure també es poden crear carpetes i carregar fitxers, que després es sincronitzaran als servidors locals.

Amb aquesta característica s’obre un munt de possibilitats en el muntatge de les infraestructures de IT híbrides i distribuïdes.

 

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author: