Un article senzill, sobre el procés de instal·lació de l’amfitrió de virtualització Hyper-V Server i del sistema operatiu de servidors Windows 2012 R2. Fonaments de la infraestructura cloud privada de Microsoft.

Com he avançat, es diferencien dos tipus de instal·lació del sistema operatiu:

• Hyper-V Server 2012 R2. És un sistema operatiu gratuït que ofereix una plataforma de virtualització servidora. Els binaris es poden descarregar des de http://technet.microsoft.com/es-es/evalcenter/dn205299.aspx.

• Windows 2012 R2 Standard/Datacenter. És el sistema operatiu de servidors Microsoft i aquest és de pagament. La diferència principal recau amb el número de llicències de màquines virtuals que disposem:
  • Standard, 2 instàncies de màquines virtuals de la mateixa edició.
  • Datacenter, no té límit de instàncies de màquines virtuals de la mateixa edició.

En cas de disposar de llicències OPEN es pot instal·lar qualsevol versió anterior, però sempre de la mateixa edició. És a dir, si tinc una llicència standard, es pot instal·lar un Windows 2003 Standard, Windows 2008 R2 Standard o bé Windows 2012 Standard. Sempre respectant el número de instàncies que tinc llicenciades.

Instal·lació Hyper-V Server 2012 R2

Abans d’instal·lar un hipervisor en una màquina física, us heu d’assegurar que la BIOS té habilitades les característiques de virtualització. Normalment aquestes opcions es troben a l’apartat d’avançades i/o seguretat.

Arrencar la màquina física des del CD-Rom o USB on hi ha la imatge d’instal·lació que s’ha descarregat. Pensar en prémer una tecla quan surt el missatge a la part superior esquerra per arrencar iniciar el procés d’instal·lació.

Es carrega un petit sistema operatiu per fer la instal·lació

Escollir l’idioma de la instal·lació, configuració d’hora i moneda i el teclat. Clicar Siguiente.

No dóna masses opcions més, clicar Instalar ahora.

S’inicia el programa d’instal·lació.

Marcar Acepto los términos de licencia i clicar a Siguiente.

Per fer una nova instal·lació, seleccionar instal·lació Personalizar.

Seleccionar el disc dur on instal·lar el sistema operatiu. No fa falta crear particions, el propi assistent s’encarrega de crear el què necessita. Clicar Siguiente.

Relax. L’assistent treballa per a nosaltres, toca esperar una estona fins que hagi acabat.

Després de copiar i preparar-ho tot, el propi assistent reinicia la màquina per acabar de completar la instal·lació. En aquest punt, l’equip ha de ser capaç d’arrancar des del disc dur.

Quan ha acabat, el primer que demana és canviar la contrasenya de l’administrador. Clicar Aceptar.

Indicar una contrasenya forta, és un administrador. Quan l’hagi canviat, clicar el botó Aceptar.

Ja hi ha l’hipervisor instal·lat! I no, no té entorn gràfic complet, només serveix per les tasques de virtualització. El que tenim en pantalla és una sessió de consola i un assistent de configuració de les coses bàsiques.

Amb el petit assistent, introduint el número de l’opció seguida de la tecla intro, s’accedeix a les diferents opcions:

1. Dominio o grupo de trabajo. Si no hi ha controladors d’Active Directory fora de l’entorn de virtualització que dóna servei aquesta màquina, us aconsello deixar-ho en grup de treball. Això si, canviar el nom per un més adient.
2. Nombre de equipo. El mateix que el punt anterior.
3. Agregar administrador local. Útil per no utilitzar sempre la contrasenya d’administrador.
4. Configurar administración remota. Ja s’ha observat que si es vol fer res per aquest entorn, cal rascar des de la consola de comandes, concretament amb la PowerShell. Si no s’està massa acostumat a ella, l’equip es pot administrar amb les eines d’administració remota. Aquesta opció permet habilitar que es permeti o no. La deixo habilitada.
5. Configuración de Windows Update. Tot i que el sistema operatiu és una expressió mínima, no està lliure d’errors i millores, les actualitzacions és una part important, però també fer-les de manera controlada. Que no reiniciï l’amfitrió amb 30 màquines virtuals a sobre sense avisar. Deixar en Manual.
6. Descargar e instalar actualizaciones. Com que la configuració d’actualitzacions està en manual, aquesta opció permet fer l’actualització en aquest precís instant. Al seleccionar, permet escollir de fer-tes totes (a) o només les recomanades (r). A banda de poder seleccionar si s’apliquen totes o es marquen les que s’han d’aplicar.
7. Escritorio remoto. Com diu el nom, permet establir una sessió d’escriptori remot on es veu el mateix. No es veu un entorn gràfic complet, pels que ho pregunteu! Pot ser útil per accedir a aquesta consola des d’altres equips clients sense haver de fer configuracions de PowerShell.
8. Configuración de red. Especificar la configuració IP i DNS de la o les targetes de xarxa. Aquesta opció us portarà mals de caps si no s’entén massa el què es fa. Sobretot quan es creen els commutadors virtuals i a més en remot.
9. Fecha y hora. Establir la data, hora i servidor de temps. És important que estigui sincronitzat correctament ja què, si no s’especifica el contrari, passa la senyal horària a les màquines virtuals.
10. Ayuda a mejorar el producto con CEIP. Deixar en no participa. El normal és que aquest servidor no tingui accés a Internet, pel que les comunicacions cap a Internet no aniran.
11. Cerrar sesión del usuario
12. Reiniciar servidor
13. Apagar servidor
14. Salir a la línia de comandos. Per tornar a accedir al menú, escriure sconfig.

Des de la finestra de consola es pot accedir a la Powershell escrivint la instrucció:

powershell

I a partir d’aquí es configura la màquina a les nostres necessitats. (Propera entrada sobre com configurar un amfitrió Hyper-V 2012 R2).

Instal·lació Windows 2012 R2 Server Standard/Datacenter

Arrencar la màquina des del CD-Rom o USB on hi ha la imatge d’instal·lació. Pensar en prémer una tecla quan surt el missatge a la part superior esquerra per arrencar iniciar el procés d’instal·lació.

S’inicia un petit sistema operatiu per la instal·lació

Escollir l’idioma de la instal·lació, configuració d’hora i moneda i el teclat. Clicar Siguiente.

No dóna masses opcions més, clicar Instalar ahora.

S’inicia el programa d’instal·lació. Demana per la llicència del producte per la instal·lació.

Si és una instal·lació per un únic servidor es pot introduir la llicència que li pertoca, però si s’està creant una imatge per després distribuir, la nostra xarxa disposa d’una infraestructura de llicències KMS, o simplement es vol avaluar el producte es pot posar una clau KMS:

• Windows Server 2012 R2 Standard: D2N9P-3P6X9-2R39C-7RTCD-MDVJX

• Windows Server 2012 R2 Datacenter: W3GGN-FT8W3-Y4M27-J84CP-Q3VJ9

Aquesta clau NOMÉS permet continuar la instal·lació, NO és una clau que permet l’activació del producte, un cop instal·lat s’ha d’introduir la clau corresponent o que al posar-se en contacte amb el servei de KMS li proporcioni una clau d’activació bona. Podeu trobar les claus per a tots els sistemes operatius a: http://technet.microsoft.com/en-us/library/jj612867.aspx

Decisió important, quin tipus de instal·lació vull realitzar:

• Core. Sense entorn gràfic. S’evita que s’instal·lin coses que no pertoquen, per desgràcia tant habitual en el nostre dia a dia. L’administració es fa per PowerShell o remotament.
• GUI. Amb entorn gràfic. Vaja, el de sempre.

Al ser el primer servidor, escollir amb entorn GUI i clicar a Siguiente.

Acceptar la llicència. Marcar Acepto los términos de licencia i clicar a Siguiente.

Seleccionar instal·lació Personalizada. La primera permet una actualització de sistema operatiu, però com que encara no hi ha cap sistema operatiu no ens serveix.

Seleccionar el disc dur on instal·lar el sistema operatiu. No fa falta crear particions, el propi assistent s’encarrega de crear el què necessita. Clicar Siguiente.

L’assistent treballa per a nosaltres, toca esperar una estona fins que hagi acabat.

Després de copiar i preparar-ho tot, el propi assistent reinicia la màquina per acabar de completar la instal·lació. En aquest punt, l‘equip ha de ser capaç d’arrencar des del disc dur.

Quan ha acabat, el primer que demana és canviar la contrasenya de l’administrador. Introduir la contrasenya i clicar Finalizar.

Ja tenim el sistema operatiu instal·lat i preparat per accedir a treballar. Prémer el Control + Alt + Supr per iniciar la sessió.

Introduir la contrasenya d’Administrador.

Es crea el perfil de l’usuari inicial.

Al iniciar la sessió per primer cop demana si la xarxa és de confiança o no i s’inicia l’Administrador del servidor.

Clicar Si a la xarxa de confiança.

Ja a l’Administrador del servidor, seleccionar servidor local. Des d’aquesta opció, es poden configurar les opcions bàsiques de l’equip.

• Nombre del equipo. Clicar el botó cambiar per indicar el nou nom de l’equip, més descriptiu. Imaginació al poder, el més formal és indicar que és un servidor i el tipus de servei que ofereix, però també és habitual trobar noms de temàtiques diferents (planetes, déus, actrius, herois….). Podeu donar una ullada a http://namingschemes.com/

• Grupo de trabajo. Permet unir l’equip a un domini. Demana pel nom del domini i un usuari amb permisos per afegir la màquina al mateix.

• Escritorio remoto. Per tenir accés remot mitjançant l’escriptori remot (TCP 3389). Especificant autenticació de xarxa es força que només es puguin utilitzar clients amb aquesta característica, és més segura, però clients antics o d’altres sistemes operatius poden no tenir-hi accés.

• Formación de equipos de NIC (802.1ad, HP Team, Cisco Ether-Channel, etc…). Permet unir targetes de xarxa per obtenir més ample de banda o bé tolerància a caiguda de la mateixa.

• Configuración de seguridad mejorada de IE. No s’ha de navegar per Internet des d’un servidor, però molts cops ens saltem aquesta premissa. Deshabilitant aquesta opció pels Administradors, permet navegar sense les contínues advertències de pàgines web no segures. Fer-ho només pels administradors que saben què es fan, és clar.

• Windows Update. No hi ha massa més a dir després dels articles d’actualitzacions. Clicar el botó Activar Actualizaciones automáticas i fer les actualitzacions a la data.

Amb això ja tenim el sistema operatiu base preparat per a qualsevol servei que es vulgui instal·lar. Si és una màquina física ho podem deixar aquí, però si és una màquina virtual la podem acabar de preparar per fer-ne còpies i no haver de fer cada cop aquest procés.

Copiar servidors Windows 2012 R2 virtuals

Per copiar un servidor no n’hi ha prou en tancar-lo, copiar el fitxer del disc dur, crear una nova màquina virtual i engegar. El que aconseguim amb això, és tenir una màquina completament igual a la primera. Com a còpia de seguretat està bé, però si es vol tenir una plantilla per distribuïr més servidors no. Cal preparar al sistema operatiu per a ser copiat.

Amb el sistema operatiu a punt per crear més servidors a partir d’ell, iniciar la consola de sistema amb privilegis d’administrador. (botó dret al botó inici, seleccionar Símbolo del sistema (Administrador).

Ubicar-se a la carpeta c:\Windows\System32\Sysprep

> c:
> cd \Windows\System32\Sysprep

Executar la instrucció

sysprep

S’inicia l’aplicació per preparar el sistema operatiu.

Acción de limpieza del sistema, permet:

• Preparar el sistema operatiu: Iniciar la configuració rápida (OOBE) del sistema.
• Comprovar que tot funcionarà correctament: Iniciar Modo auditoría del sistema

Generalizar, permet esborrar els identificadors del sistema operatiu. S’HA DE MARCAR SI ES VOLEN CREAR ALTRES MÀQUINES A PARTIR D’AQUESTA.

És important l’opció d’apagat, ja què un cop preparat el sistema operatiu, quan es torna a engegar s’inicia la personalització de la nova màquina. Si s’ha de copiar la màquina abans, NO es pot engegar. Deixar el valor en Apagar.

Clicar el botó Aceptar per deixar la màquina a punt de copiar. Es realitzen les operacions seleccionades i s’apaga el servidor.

Copiar el disc dur de la màquina virtual, amb un simple copiar del fitxer vhd, bhdx o vmdk i enganxar n’hi ha suficient.

Al iniciar la nova màquina virtual, s’executa un mini instal·lador que permet reconèixer dispositius nous (útil en canvis de maquinari) i preparar la nova màquina.

En el primer inici, des de l’administrador del servidor, servidor local, es pot comprovar que ha canviat el nom de l’equip, però que les opcions que abans s’han configurat tenen el valor que s’ha especificat.

Actualització de Windows 2008R2/2012 a Windows 2012 R2

Personalment em trobo molt més còmode amb Windows 2012 R2 que amb Windows 2012, sobretot pel que fa al botó Inici de la pantalla principal i les noves opcions de l’hipervisor. El problema és que a diferència de Windows 8 a 8.1 no és una actualització gratuïta, sinó que s’ha de passar per caixa. Si no és molt estrictament necessari, no serà una operació que es realitzarà habitualment. Ara bé, si s’han de desplegar servidors nous, no ho dubteu Windows 2012 R2.

Per fer l’actualització, ja sigui a  partir del sistema operatiu Windows 2008 R2 o Windows 2012 operatiu, carregar la imatge de Windows 2012 R2 (ja sigui ISO com DVD). S’inicia l’aplicació d’instal·lació. Clicar a Instalar ahora.

S’inicia l’assistent de instal·lació, com bé diu, recomanable comprovar les actualitzacions.

Al no ser una actualització gratuïta, s’ha d’introduir la nova clau d’activació.

Indicar el tipus d’instal·lació: CORE (sense entorn gràfic) o bé GUI (amb entorn gràfic). Clicar Siguiente.

Acceptar la llicència i clicar Siguiente.

Al ser una actualització, clicar Actualización: instalar Windows y conservar archivos, configuraciones y aplicaciones. L’altre opció, que hem vist abans, faria net, com si una instal·lació des de 0 es tractés.

Comprovació de la compatibilitat. En cas que trobar alguna cosa malament, no deixa fer l’actualització fins que es solucioni. En l’exemple s’intenta actualitzar un controlador de Active Directory sense haver preparat ni el bosc ni el domini per tenir controladors Windows 2012 R2.

Si tot es correcte, permet continuar amb l’actualització. Clicar Siguiente.

De nou relax, fins que acabi. L’assistent s’encarrega de fer totes les operacions sense intervenció.

Cal esperar fins tenir la pantalla amb el Control+Alt+Supr de Windows 2012 R2.

T’ha agradat l’article? El pots compartir a les xarxes socials. També pots deixar la teva opinió, comentari o suggeriment. Gràcies!

Similar Posts by The Author:

• Microsoft SQL Server con SMB3
• Microsoft SQL Server amb SMB3
• Containers en Linux
• Containers amb Linux
• Migrar el servidor de archivos a Windows Server 2019
• Migrar el servidor de fitxers a Windows Server 2019
• Puerta enlace a Azure en el Windows Admin Center
• Porta enllaç a Azure en el Windows Admin Center
• Hola mundo! WordPress 5 y Gutenberg
• Hola món! WordPress 5 i Gutenberg